L’univers literari de Charles Bukowski a banda de ser apassionant i additiu, també és obsessiu. Feines de merda, amb una merda de companys de treball. Putes aberrants que només algú amb molt poc amor propi s’atreviria a follar-se. Bars bruts amb clients problemàtics i cambrers torracollons. Dies de vi i sexe malaltís. Ressaques. Tot plegat real com la mateixa vida. El 2004 l’alemany Matthias Schultheiss va traslladar al llenguatge del còmic sis relats breus de Hank, en un còmic-book que va titular simplement com Bukowski. Acumulant deixalles i brutícia en cadascuna de les vinyetes, Schultheiss es fidelitza amb l’estil de l’escriptor germano-americà, assolint uns resultats molt similars als què segurament ens havíem imaginat llegint-los anteriorment. L’autor de Trucker (1981), La verdad sobre Shelby (1986-88) o Los tiburones de Lagos (1987-90), feia oficial d’aquesta manera la candidatura com un dels pesos pesants del gènere a nivell europeu. Per aconseguir-ho va buscar el millor aliat possible. Llàstima que cap de les històries no transcorri a l’hipòdrom. Hauria estat la cirereta d’un pastís bukowskià amb regust de lavabo poc higienitzat. Un vodka amb redbull a la salut de tots dos.
divendres, 31 d’agost del 2007
Putes, vodka i feines de merda
L’univers literari de Charles Bukowski a banda de ser apassionant i additiu, també és obsessiu. Feines de merda, amb una merda de companys de treball. Putes aberrants que només algú amb molt poc amor propi s’atreviria a follar-se. Bars bruts amb clients problemàtics i cambrers torracollons. Dies de vi i sexe malaltís. Ressaques. Tot plegat real com la mateixa vida. El 2004 l’alemany Matthias Schultheiss va traslladar al llenguatge del còmic sis relats breus de Hank, en un còmic-book que va titular simplement com Bukowski. Acumulant deixalles i brutícia en cadascuna de les vinyetes, Schultheiss es fidelitza amb l’estil de l’escriptor germano-americà, assolint uns resultats molt similars als què segurament ens havíem imaginat llegint-los anteriorment. L’autor de Trucker (1981), La verdad sobre Shelby (1986-88) o Los tiburones de Lagos (1987-90), feia oficial d’aquesta manera la candidatura com un dels pesos pesants del gènere a nivell europeu. Per aconseguir-ho va buscar el millor aliat possible. Llàstima que cap de les històries no transcorri a l’hipòdrom. Hauria estat la cirereta d’un pastís bukowskià amb regust de lavabo poc higienitzat. Un vodka amb redbull a la salut de tots dos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
És que els cavalls costen de dibuixar, he, he. No, no és broma que en Schultheiss és molt bo.
i tu don las tret aquest còmic?
Doncs del Continuarà segurament. Que te n'han mangat un exemplar???
A mi no em va acabar de fer el pes. Potser perquè havia llegit molt Bukowski i et fas una imatge mental molt clara de tot, que llavors en el còmic no t'encaixa.
del continuarà?
Si a Via Laietana de BCN.
Publica un comentari a l'entrada