Tempesta musical sobre la costa est

Maig de 1994, Baltimore. Dos baixistes, un guitarra i un bateria desencadenaven una de les tempestes musicals més definitives de la música moderna. Anomeneu-ho amb el nom que vulgueu (rock, hardcore, punk, o tots els post que accepti el diccionari), però la veritat és que la música dels Girls Against Boys era pura violència. Violència en la música, violència en les lletres, violència en l’actitud. Música dirigida directament a la part obscura del cervell, la de les baixes passions, la del sexe descontrolat, la què sap que el què li arriba a través de les orelles és música definitiva, però no sap dir el perquè. Cruise yourself va servir per reconèixer definitivament als GvsB després dels seus precedents Nineties vs eighties, Tropic of scorpio i Venus luxure nº 1 baby, i a l’espera de nous episodis de descàrregues elèctriques com House of GvsB, Freakonica i You can’t fight what you can’t see. Els gainsbourgians Je t’aime moi non plus i Love on the beat són excel.lents cançons per fer l’amor i per follar respectivament, però (I) don’t got a place és la millor banda sonora per una penetració especialment dolorosa. Un altre Martini abans del diluvi.