La pols californiana i el geni de John Fante

Tal i com explica Charles Bukowski en el pròleg de Pregunta-li a la pols (Ask the dust, 1939), John Fante va ser una influència bàsica de la seva joventut literària. Sense calers i afamat, Hank havia de calmar la seva gana a la biblioteca pública de Los Ángeles, on ni el seu ventre ni les seves inquietuds literàries aconseguien de ser satisfetes. I no van ser-ho fins que va descobrir a John Fante, un autor d’una humil família italiana, a través precisament d’aquest llibre. La incisiva habilitat amb què Fante explica la seva arribada a la ciutat a la dècada dels 30, les esperances de què se li reconegués el talent com a escriptor, la sordidesa de la seva vida en una pensió i sobretot la relació amb Camila López, una cambrera d’origen mexicà amb qui va mantenir una malaltissa relació d’amor-odi, fan de Pregunta-li a la pols un llibre a qui segurament Buko li deu bona part de la inspiració que li va servir per convertir-se en un dels autors més incisius de la literatura del segle XX. Fante se serveix del seu alter-ego Arturo Bandini per captivar-nos amb una tragèdia relaxada amb pinzellades d’humor negre i banyada per la pols d’una ciutat amenaçada de convertir-se en desert el dia que els seus habitants relaxin els costums, i que formaria part d’una tetralogia completada per Espera a la primavera, Bandini, Camí de Los Ángeles i Somnis de Bunker Hill.