Ni salut ni peles ni sexe

Rik Mayall i Adrian Edmonson, el concienciat social i el punk d'Els Joves, van retornar una dècada després de la mítica sèrie de la BBC per protagonitzar Bottom (titulada entre nosaltres com Salut i Peles) una sitcom igualment incendiària. L'esquema, bàsic però contundent: dos inadaptats socials més a prop dels quaranta que dels trenta, cohabitant sota el mateix sostre, i aguantant-se les fílies, les fòbies i les cretinades sense aturador que surten dels seus respectius cervells. La sèrie té moments acollonants, sobretot pel caràcter irascible que torna a demostrar el personatge de Mayall, i el cinisme violent que constata el d'Edmonson, com si el Rick i en Vivien d'Els Joves s'haguessin fet grans però la seva personalitat s'hagués quedat estancada en una immaduresa permanent. La dificultat per tenir relacions amb el sexe femení, per aconseguir calers i arribar a final de mes o tenir alguna cosa per menjar (o millor encara per beure), per poder viure sense cardar brot, són constans en . Richie Richard (Mayall) i Eddie Hitler (Edmonson) caricaturitzen al prolateriat més freak i irreverent londinenc, en una sèrie que dirigida per Ed Bye i Bob Spiers entre 1991 i 1995 i que va generar 18 capítols on no hi ha la incontinència visual ni la sobredosis de detalls que fan pràcticament insuperable Els Joves, però que no deceb en absolut les espectatives sobre dos individus que ens han alegrat no poques hores televisives. Al 33 no l'han passat ni la meitat de vegades, però si teniu oportunitat de comprar la sèrie completa en dvd, no us hi pareu a pensar-ho ni un moment.

Drama i passió al centre psiquiàtric

Segurament mai hauria arribat a fixar-me en Locura si no hagués estat perquè sortint del quiosc on agafo el diari, vaig trobar una caixa de cartró plena de llibres a preu de saldo. La veritat és que desconfio de segons quins descomptes, escamat pels xurros que t'acabes enduent a casa, però aquell dia, vaig notar que un dels llibres em demanava a crits que el comprés. Com que el dispendi era assumible, i a la contraportada explicava que l'autor també n'era del llibre que havia motivat a David Cronenberg per rodar Spider, vaig decidir de fer-li cas. Es tractava del Locura de Patrick McGrath, i quan al cap d'uns mesos vaig encetar-ne la lectura, em va confirmar que valia la pena haver-ho fet. La història narra com Stella, la dona del doctor Raphael, candidat a nou cap d'un prestigiós hospital psiquiàtric londinenc, acaba enamorada d'un dels reclusos, Edgar Starks. La malaltissa relació que es posa en marxa, sembla més pròpia de l'argument d'una novel.la romàntica a l'ús, però en aquest cas la follia degenera cap a un drama absolut, amb la família Raphael totalment destrossada, i un Starks evadit del sanatori i que està a punt de repetir el delicte pel qual ja l'havien tancat: l'homicidi de la seva companya. La novel.la es addictiva i supera abastament la simple novel.la de gènere per convertir-se en un obsessiu retrat que et deixa els dits impregnats de suor, de sexe urgent, de temors i de terror, d'amor autodestructiu i de passió incontrolable.