El celibat segons sant Vuillemin

Quan a mitjans de la dècada dels 80, Philippe Vuillemin va dibuixar Hitler:SS, guionitzada per Jean-Marie Courio i publicada a França per la revista Hara Kiri, i a Catalunya per Makoki, ja estava clar que el caràcter provocador del dibuixant marsellès anava més enllà dels prejudicis morals que encaixonen el pensament occidental. Més endavant vam retrobar a Vuillemin a El Víbora, que va publicar la sèrie d’historietes publicades sota el nom genèric de Chistes guarros. El 2003, dos anys abans del tancament definitiu de la revista, vaig llegir-ne un dels exemplars més irreverents i divertits de còmic que mai m’he tirat a la cara. Una jove amb minifaldilla i un top arriba a una església i li demana al capellà per confessar-se. El pare accedeix a la petició on ella li explica que estima als homes, que s’ha cardat a tots el homes de la ciutat i que només pensar en una cigala ja es torna boja, i no tarda a demanar-li que l’ajudi a rebaixar la seva apetència sexual d’aquell mateix moment. El capellà, visiblement excitat li demana que s’espera, surt del confessionari, es refresca l’excitació amb l’aigua beneïda, i s’acosta a la imatge de Crist de l’església per demanar-li què ha de fer. Crist li contesta “Desátame gilipollas! Desátameeee!!!” amb una erecció entre les cames. Un provocador? Clar que si. Sinó ja em direu què és el celibat sinó una pura provocació de l’estament catòlic. I alguns encara els segueixen rient els drames!!!!!