Escòcia, un estat mental

Un comediant d'Edimburg en una greu crisi professional i personal, es veu abocat al darrer dia de l'any, sense recordar què havia passat el dia anterior. Porta una ressaca d'espant, i s'ha de dedicar a vendre espiells per poder pagar el lloguer d'un habitatge en un cobert amb cuina exterior i infestat de rates. Patrick McCoy és el protagonista absolut de la primera novel·la de Brian McCabe, un professor universitari hereu d'autors escocesos clàssics com Robert Louis Stevenson, homenatjat a través d'un personatge amb pinzellades explícites d'El cas misteriós del Dr Jekill i Mr Hyde. A El otro McCoy el mateix títol es refereix a la dualitat del protagonista -the real MacKay és una expressió escocesa del segle XIX per definir que algú és autèntic- entre l'actor que es posa constantment dins de la pell d'altres persones per imitar-los i el seu jo autèntic. També pot interpretar-se com la lluita interna per evitar el procés definitiu de maduració que l'impedeix implicar-se en una relació seriosa amb la seva xicota presumptament embarassada. La novel·la ha estat llegida també en clau d'escotització de l'Ulysses de Joyce, ja que McCoy viu aquell 31 de desembre un periple pels carrers d'Edimburg, on troba diferents personatges emblemàtics, des d'un vell cec que intenta agredir-lo fins a un conegut dels bars que intenta vendre-li unes sabates del sogre recentment traspassat. Una immersió a l'asfalt i a l'interior dels grisos edificis de la capital escocesa, que acaba impregnant-ne la lectura, familiaritzant al lector amb el pub Tron, el carrer Dublin o la catedral de San Giles. Per amplificar aquesta sensació l'esplèndida edició que ha fet l'editorial Jekyll & Jill inclou una vintena de postals en blanc i negre, i un mapa de la ciutat, per ubicar perfectament la lectura. Que ningú esperi trobar-hi la visceralitat i diversió que destil·len els llibres del coetani Irvine Welsh. Però El otro McCoy és un llibre amè, de lectura encomanadissa, ubicat a finals de la dècada dels vuitanta (quan va ser escrit), i amb uns personatges d'una riquesa universal que podrien extrapolar-se a qualsevol altre punt del planeta. A més sumeu-hi un sorprenent gir argumental al final de la novel·la, i constatareu que McCabe destil·la talent. Estranyament aquesta és l'única novel·la que ha escrit. Caram!

El mal existeix

Cinc anys abans de la publicació del serial-killer literari més popular de la Generació X (el Patrick Bateman de l'American psycho de Bret Easton Ellis), l'autor de novel·la negra James Ellroy ja havia escrit la seva particular recreació d'un psicòpata "d'intel·lecte privilegiat, ànima despietada i cor maligne" segons explica la contraportada del llibre, El asesino de la carretera (1986). Era la tercera obra d'Ellroy després de Réquiem por Brown (1981) i Clandestino (1982), tot i que no va ser publicada en castellà fins el 2008. La vaig trobar ofertada en la llibreria d'uns grans magatzems de Madrid, i tant la portada com el títol em van atraure per la temàtica. En canvi tant el preu com la poca repercussió mediàtica de l'obra em van induïr a creure que es tractava d'una obra menor de l'autor nord-americà. Desconec de quin peu calça la resta de producció d'Ellroy perquè aquesta és la primera novel·la que en llegeixo, però el regust que m'ha deixat és notable. Inquietant i malaltissa a parts iguals, es tracta de la comfessió literària de Martin Michael Plunkett, intercalada amb retalls de premsa on s'expliquen les seves atrocitats, i alguns fragments del diari de l'agent que l'acabarà detenint. El més original de l'obra rau però en la relació que es genera entre Plunkett i un policia anomenat Ross Anderson, el primer que descobreix la seva faceta assassina, que curiosament el permet prosseguir la trajectòria sanguinària, perquè tots dos comparteixen la mateixa afició. L'amistat que neix entre ells arriba a uns alts nivells d'intimitat. L'estructura de l'obra no deixa de ser road story banyada en hemoglobina, que comença com la manifestació d'una infantesa i joventut traumàtiques, i acaba en un crescendo orgiàstic d'horror i maldat, sempre amb la Sombra Sigilosa com a referent, l'antítesi de l'heroi de còmic El Hombre Puma. El asesino de la carretera és un llibre difícil d'oblidar, que per moments m'ha recordat l'esquema d'una altra obra de carretera igualment impactant, la Lolita de Vladimir Nabokov, tot i que les motivacions de Humbert Humbert i Clare Quilty siguin sensiblement diferents que les de Plunkett i Anderson. Espero que LA Confidential, Jazz blanco o La Dália negra i la resta de novel·les de James Ellroy estiguin a similar alçada.

Píndola contra el vèrtig

Vèrtig. Aquesta és la sensació que tinc quan agafo un llibre de Charles Bukowski. La limitada producció del més brillant outsider de la literatura nord-americana, es limita a només sis novel·les, alguns recull de contes i relats, i això si, una més àmplia inversió en matèria poètica. A través dels enllaços provocats pel mateix Buko, he pogut degustar també els llibres de John Fante, mentor del primer i igualment lúcid, però mig graó per sota en matèria de talent pel meu gust. En tot cas igualment recomenable, i també limitat quant a producció. Per això quan vaig veure en una llibreria el primer llibre de Dan Fante, no vaig poder evitar d'endur-me'l, sobretot després de llegir que el seu pare i Bukowski eren les principals influències de l'autor. I amb aquella por habitual que la novel·la no complís l'expectativa, va acabar a una entosta fins que al cap d'unes setmanes vaig decidir encetar-lo. I què voleu que us digui? Doncs més que notable. Chump change és un llibre rodó, no mancat de les constants del realisme brut, amb un protagonista Bruno Dante, que és el seu alter ego, d'idèntica forma com Bukowski utilitzava a Hank/Chinaski o John Fante a Arturo Bandini. Alcohòlic, violent, viciós, bisexual i mangui, Dante retorna a LA des de Nova York acompanyat per una dona que l'enganya amb el monitor del gimnàs i per qui només sent ressentiment. A Los Angeles l'espera un pare terminal del qual viurà les darreres jornades, i el seu gos de companyia a qui adopta en els que també seran els últims dies. La masturbació en ple vol i posterior fregament de les genives de la seva somnolent senyora amb l'esperma resultant, les inversemblants converses amb un estúpid germà, o la companyia d'una prostituta adolescent igualment passada de voltes, ajuden a condimentar un argument que per si sol ja mostra prous elements d'interés per ser tinguts en compte. Potser no és literatura d'alt estànding, però si que ho és d'alta graduació. I sobretot resulta àmpliament addictiu com a lectura encomanadissa, que en definitiva és allò que sovint busco en un llibre. Un altre vodka si us plau.