dimarts, 11 de setembre del 2007

Sociopatia en estat visceral

El xarop per la tos, el tabac, l’alcohol i la pintura inhalada, només poden donar com a resultat per al seu consumidor habitual, el convertir-lo en un autèntic sociòpata. Aquest és el cas de Kevin Spencer, un noi de catorze anys, fill de la gorda, alcohòlica i calentorra Anatasia, i del gordo, alcohòlic, analfabet i sovint presidiari Percy. Tot plegat podria servir per donar forma a un conte passat de voltes de Charles Bukowski, però en realitat forma part de la sèrie de dibuixos animats més genials (i menys animats en el sentit estricte de la paraula) que mai m’he tirat a la cara. El millor de tot plegat segurament és la presència de l’amic imaginari de Kevin, l’oca Allen, la seva veu de la consciència que no es cansa de recordar-li que és un fill de puta i un anormal. En la majoria de les ocasions l’oca no només té raó sinó que a més l’ha de maltractar físicament per demostrar-li. Kevin Spencer és una sèrie canadenca irreverent i creada el 1999 sota l’aixopluc de The Comedy Network, obra de Greg Lawrence, i que TV3 i el Canal 33 van emetre repetidament abans de caure en la depriment programació actual, que sota el govern Montilla sembla tenir l’únic objectiu de fer desaparèixer totes dues cadenes. Una altre cubata de vodka amb xarop per la tos, si us plau.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Remooo tiu, falta en Conan a l'enquesta!!! Jo només em puc sentir identificat amb un pàjaru que ho arrecla tot a òsties! La llei del més fort. La SEVA llei!!!

Remo ha dit...

Osties és que en Conan el faria més d'heroi, perquè no té superpoders i tal. Ja el ficaré en una altra enquesta amb el Capitan Trueno, el Cachorro, Tarzán, el Corsario de Hierro, el Jabato i tots aquests.

jordiJVS ha dit...

i en rajoy ? en quina llista el ficaràs?

Anònim ha dit...

A la demòcrates de tota la vida o d'individus descompensats neuronalment, encara no ho he decidit.