Entre la ficció i la crua realitat

L’any 1892 Ruggiero Leoncavallo va estrenar a Milà l’òpera I pagliacci. Es tractava d’una representació basada en un judici que havia passat vint anys abans a Calabria, on el pare de Ruggiero havia hagut de jutjar a un actor de teatre que havia assassinat a la seva parella en escena. Afegint a la dramatització un amant i un delator geperut, l’obra és una mostra de la vida dins del teatre. La ficció i la realitat s’acaben confonent fins al punt que l’obra esdevé una rèplica del què acabava de passar abans de la representació fatal. El què havia passat és que després d’arribar a un poble on havia d’actuar la companyia de teatre per portar-hi l’obra Els pallassos, l’actor principal descobreix com la seva companya i primera actriu tenia un amant, advertit per un secundari geperut que ferit per la indiferència de la dona quan li expressa el seu amor, decideix trair-la. Ja sobre l’escenari, l’obra es desenvolupa amb un argument molt similar. Quan l’actor principal, anomenat pallasso, descobreix també la traïció de la seva parella acomiadant al seu amant arlequí –que un cop acabada la representació té previst de deixar-lo per l’amant- l’interroga impecablement, treu un ganivet, i amb una tensió que els espectadors aviat descobreixen que no és fictícia, s’abraona a sobre d’ella, mentre entre el públic, l’amant real decideix ajudar a la seva estimada. Un còmic clàssic dibuixat per Galen Showman (llapis) i P Craig Russell (tinta) el 1997, i que un any més tard va publicar entre nosaltres Dark Horse Comics amb el títol de The Clowns. Una gran obra que contribueix a fer emocionant això que coneixem com novè art.