Benvingut a la jungla urbana

Max Dembo surt de la presó. Acaba de complir pena per diversos robatoris i li concedeixen la condicional. El seu agent de la condicional de Los Angeles és un individu carregat de prejudicis morals, un torracollons que dimonitza a Dembo per qualsevol comentari o gest que no li convingui. Inevitablement Dembo acaba infringint la llibertat vigilada, i es converteix de nou en un fora de la llei, malgrat la seva convicció de viure segons els preceptes de la societat convencional. Tot plegat l'empeny de nou a delinquir, a atracar i fins i tot a assassinar... El primer contacte que vaig tenir amb No hay bestia tan feroz va ser en la pel·lícula titulada Libertad condicional que va protagonitzar Dustin Hoffman. La publicació del llibre va arribar massa aviat respecte a la revisió que havia fet del film, i per tant vaig deixar-lo al congelador fins que fa quinze dies vaig iniciar-ne la lectura. Només puc dir que el pròleg de James Ellroy qualificant-lo de millor obra negra ambientada a Los Angeles, fa justícia. Fins i tot podríem trobar-hi alguns punts de contacte amb la notable El asesino de la carretera del mateix Ellroy. Es tracta d'un llibre escrit en primera persona, on Dembo descriu alguns dels codis dels delinqüents, els seus plantejaments ètics, i una cursa sense aturador cap a l'única forma de ser lliure que coneix: atracant i rebentant-se els diners que aconsegueix. La trama condueix al lector a empatitzar d'una manera potser irracional amb el protagonista, potser perquè hi veiem en realitat apunts autobiogràfics d'un Edward Bunker que també havia estat una bona peça.