Qui mirada aguanta, bala empeny

Quan el perillós i despietat pistoler va entrar al saló, els parroquians que s'hi havien donat cita van abaixar els ulls, temerosos d’ampliar la popular nòmina de damnificats per la seva arma. Al fons del corredor, entre el piano i l'escala, assegut en una solitària cadira amb un cigar apagat als llavis, un individu va continuar amb la mirada fixa, freda i irreverent, contemplant l'escena impertèrrit i captant l'atenció del psicòpata assassí, que instantàniament va començar a acaronar el mànec del revòlver, moviment que tothom identificava com la fase prèvia a una carnisseria. Les cinc bales que instants després van impactar en el tòrax del temerari observador, no van acabar amb la seva vida, que feia cinc dies que ja l'havia abandonat aprofitant una aturada cardíaca, però en canvi van ajudar a intensificar la profunda ferum de descomposició del polsegós local.