divendres, 16 / maig / 2008

La dislèxia del taxidermista

El taxidermista dislèxic va visitar al podòleg amb l'esperança que li solucionés uns problemes fonètics que l'havien privat de desenvolupar-se amb fluïdesa a nivell social. Sorprenentment la sessió va ser un èxit absolut, fins al punt que quan va sortir de la consulta va acomiadar-se amb una perfecta dicció provocant mig orgasme a la imponent infermera. La seva felicitat era tant gran que quan un logopeda borratxo li va pujar al taxi i va vomitar a sobre de la tapisseria, ni tant sols va utilitzar la renovada oratòria per cagar-se en els seus morts, va limitar-se a deixar-ho tot net com una patena, i va seguir fent la ronda nocturna això si, amb un irrefrenable i inquietant desig de momificar a la comunitat sencera d'alcohòlics de la ciutat.

3 comentaris:

Toniu ha dit...

Ei. Quan dius taxidermista vols dir taxista?

Anònim ha dit...

Nono, què va. El què passa és que el tio és dislèxic no només lingüístic sinó també mental. Per això tot i ser taxidermista (per això al final voldria arrencar la pell del individu que li ha vomitat al cotxe) el tio es dedica a portar taxi. Potser és una mica enravessat i tal, nose nose (em pensava que s'entendria quan el vaig escriure però ara veig que pot costar de pillar)

Toniu ha dit...

Òstia, ara que ho dius ja ho pillo. Potser sí que queda poc evident. Igual si en comptes de dir que el volia "momificar" digués "embalsamar" eria més directa la transmissió de la idea.
Tot això entès en la meva humil opinió, oju! Com dèia en Tonet: Sóc pas mestre jo!